L'Acceptació

Normalment, quan ens enfrontem amb un problema o una situació negativa a la nostre vida, pensem que està originada per una causa exterior a nosaltres. Així que les nostres accions per solucionar-la passen per intentar canviar aquesta causa exterior, evitar-la o resignar-nos-hi.

Però la veritat és que els problemes provenen de reaccions interiors a estímuls exteriors.

Analitzem bé aquesta afirmació perque no resulta del tot intuitiva.

Posem el cas que ens molesti que una persona sigui desagradable i egoista amb nosaltres. El primer que pensarem serà que això és culpa de la persona per ser com és. Com que no ens fa sentir bé, tenim, a priori, varies opcions: Intentar canviar-la, evitar-la o resignar-nos.

Però el fet és que ni la persona, ni les seves actituds són el problema. El problema està dins nostre. El problema s’origina quan el nostre cap comença a pensar en les actituds d’aquesta persona. Això es veu clarament amb el fet que si aquesta persona tingués les mateixes actituds, però nosaltres no les veiessim, no ens molestarien pas. Hauriem d’entendre i interioritzar molt bé aquest concepte abans de continuar llegint.

L’opció més fàcil acostuma a ser evitar el problema. Però amb això només el posposem en el temps, perque el problema real està dins nostre. Així que, quan tornem a trobar una altra persona amb les mateixes característiques, ens tornarà a molestar.

Però això és una molt bona notícia, ja que tots els problemes que tenim a la vida són una oportunitat fantàstica per fer un treball interior, i ser més nosaltres mateixos.

El que realment hem de fer és ACCEPTAR.

I accpetar no és resignar-se. Tot el contrari. Però, i com s’accepta?

El primer pas és començar a ser conscient de la diferència entre l’estímul i el que jo sento. L’estímul és exterior. El que jo sento és interior. Hem de distingir entre el món objectiu i el subjectiu, dividir l’experiència en dos.

Un cop haguem aillat el que sentim de l’estímul, hem d’ubicar aquesta sensació que sentim en el nostre cos. On notem que sentim això?

Acte seguit ens hem d’obrir del tot a l’experiència, enlloc de negar-la. Viure-la intensament. Només així podrem acceptar-la i integrar-la a nosaltres.

D’aquesta manera tots els Nos que sentiem s’aniran convertint en Sis. El “això no pot ser”, “és injust”, “per què em passa a mi...?” passaran a ser acceptats.

Aquesta no és una formula màgica que funcioni cada cop sense fallar. Però veurem que si la posem en pràctica donarà resultats ben aviat. Com tot el treball interior, requereix una disciplina que hem de seguir i tenir ben present.

I perque serveix acceptar? Doncs perque al acceptar, ja no Reacccionem enfront del estímul, sinó que Accionem després d’haver-lo interioritzat.

Val a dir que la majoria de les nostres actituds negatives es deuen a reaccions a estímuls. Per tant Accionar és obviament molt més eficaç.

La búsqueda de la Felicidad

Los humanos buscamos la felicidad. Hasta aquí todo correcto. Pero como la busca nuestro cerebro?

Intentemos responder a la pregunta.


Cuando vivimos nuestras experiencias diarias les ponemos a todas una valoración mental. No nos limitamos a vivir solo el presente, sino que nuestro cerebro pone una valoración de cada situación, y no solo de cada situación sino también de las personas con las que interactuamos. Esta valoración puede ser positiva o negativa..

Por ejemplo si estamos en un grupo y explicamos un chiste y todo el mundo se ríe, nuestro cerebro evaluará esta experiencia como positiva.
Si en el mismo grupo alguien nos insulta y nos humilla la valoración será negativa.

El hecho es que vamos juzgando las experiencias en positivas y negativas. Esto en si tampoco es malo.

El problema surge en el contraste entre nuestra búsqueda de felicidad y estas situaciones negativas. Al no ir por el mismo camino, nos hacen sufrir.

Entonces en nuestra mente empezamos a imaginar situaciones futuras para compensar el malestar de estas situaciones negativas actuales. Y estas imágenes se convierten en nuestra idea de Felicidad.

Eso significa que solo sentiremos la plenitud cuando vivamos estas imágenes que hemos creado en la mente como fruto de las situaciones negativas que hemos vivido.

Por ejemplo, en el caso anterior, en que hemos sido humillados en público, crearemos la imagen mental contraria, en la que seamos aceptados y valorados por los demás. Y esto se convertirá en uno de nuestros ideales para ser felices.

Una vez tienes esas imágenes mentales de como conseguir tu felicidad, vuelve a empezar el ciclo, y valoras las situaciones y personas respecto si esas ayudan o no a conseguir tu objetivo.

La conclusión es que no es bueno valorar negativamente ni situaciones ni personas porque esto se nos volverá en contra. O sea que tenemos que ser tan positivos como sea posible.

Y sobretodo ser conscientes de este proceso mental para darnos cuenta de que, lo que pensamos que es la felicidad, probablemente viene de las situaciones que hemos valorado como negativas en nuestro pasado

Si estuviéramos contentos con nuestro pasado, no proyectaríamos imágenes futuras para cumplir y viviríamos plenamente el presente